TERAPIA DE SHOCK. L'ENTREVISTA

Aquí teniu el que tots estàvem esperant! L'entrevista íntegra al super guanyador del concurs de la quinzena. Els Teràpia de Shock han respost d'aquesta manera a les nostres preguntes tomaqueres:

Podeu explicar-nos el sentit i des de quan utilitzeu els sobrenoms de SUKA i MASSA? Tenen un doble sentit? Els altres també teniu mots?
De fet no son altra cosa que un diminutiu dels nostres cognoms, Sucarrats i Massegú. És un costum, entre els amics del poble de Les Preses de buscar un sobrenom. A l’Albert també n’hi vàrem buscar un, no va costar gaire... Ens vàrem inspirar en un personatge de la sèrie “Un Paso Adelante”, que és clavat, i des d’aquell dia l’hi diem Pedro!!
A part de la música... a què us dediqueu? estudieu.. treballeu?
Tots compaginem els estudis amb la música. En Massa i en Suka, estan fent un curs pont per entrar a un grau superior. En Gerard, el més jove de la colla, està fent 1er de batxillerat i en Parés està cursant una diplomatura de gràfica publicitària. En principi no és massa complicat compaginar-ho tot, ja que hem trobat un horari perfecte per poder assajar sense perdre moments d’estudi. Un altra cosa són els bolos i la promoció..., de vegades ens fa alterar agendes, però mirem de tirar-ho tot endavant.
Hem vist que utilitzeu un raig com a símbol del vostre grup. Té un significat especial? Com el veu trobar?
El llamp és un símbol internacional que te molta energia i força, i lliga perfectament amb el context del grup, representa Teràpia de Shock, una teràpia “elèctrica”, impactant i ple de força i esperit, cosa que intentem plasmar en el directe i en la nostra manera de fer les coses.
D'on va sortir la idea d'anar vestits amb traje als concerts? Us sabeu fer el nus de la corbata?
Jaja....totes les idees sorgeixen al sofà, es el nostre punt d’inspiració, per reflexionar i buscar coses noves. En una ocasió se’ns va passar pel cap anar “trajats”, ben vestits, per un cop a la vida!!!. En un primer moment la idea va semblar absurda, però desprès de donar-hi voltes, ens va encantar, i vàrem tirar-ho endavant, amb totes les ganes del món. El “traje” és clarament el nostre uniforme per sortir al camp de lluita, es el vestit de guerra!
Mirant la portada del vostre CD, ens ha entrat la curiositat de saber com es va fer la foto. Hi ha photoshop? Va sortir a la primera? Teniu alguna anècdota d'aquell dia?
Ni hi ha fotoshop, ni va sortir a la primera. La portada del CD sempre serà recordada per nosaltres. La foto no està trucada, ens vam tirar a l’aigua de veritat, i moltes vegades!!!. L’aigua era molt freda i vam tenir que repetir moltes vegades la immersió. Vam acabar amb principi d’hipotèrmia, parlant en càmera lenta, i sense notar-nos els dits de peus i mans,... va ser horrorós!!! Ara, quan mirem el vídeo d’aquell dia més tranquil·lament (que per cert, està al myspace), comentem com estàvem i passem una molt bona estona rient.
Quin ha estat el concert més especial que heu tingut?
Tot i que pugui semblar una contesta tòpica, tots els concerts són veritablement especials. Tots tenen el seu encant, els seus problemes, però tots serveixen per aprendre i millorar. Hi ha concerts memorables per a nosaltres, com els que hem fet a Olot per festes del Tura, la nostra comarca, donat que era un concert multitudinari ple d’amics i gent coneguda, però han hagut moments molt especials, a Tarragona, a Girona, a Santa Coloma... buff, ara veiem que en diríem una colla!!!
Quin es l'últim concert que heu anat a veure?
L’últim concert va ser el de GREEN DAY a Barcelona, un grup que ens encanta a tots quatre i referent nostre. Vam quedar parats, tot era al·lucinant, ple de dalt a baix, amb la gent al màxim durant tot el concert, un muntatge escènic molt treballat, va ser per recordar.
Qui del grup triomfà més amb les noies?
El que triomfa més amb diferència és en Gerard. No sabem encara com s’ho fa però no para de lligar, no en deixa pels altres. (En Gerard no és a l’entrevista, jejej).
Com porteu el fenomen fans? Què és el més curiós que us han tirat a dalt de l'escenari?
Nosaltres, tenim molt bon rotllo amb la gent que ens segueix als concerts, ja que tot el que hem fet i aconseguit ha estat gràcies al seu recolzament i la seva ajuda. Sempre et dona satisfacció veure que hi ha persones que fan quilòmetres, esperen hores i esperen i canten les teves cançons. Veus que la feina que fem te una gran recompensa. Això fa que tinguem moltes ganes de continuar i fer molts més concerts, així compartir bons moments amb els nostres seguidors i seguidores. Ens han tirat algunes coses dalt l’escenari... però per sort la majoria bones!! jejej!

Moltes gràcies als Teràpia. Des del Pa & Tomaquet, els desitgem molta sort.