KABUL BABÀ - Paraules buides

Mim-----------Sol------
pols d’un temps a la deriva
Re------------------------------Do----------------
d’un lloc que mai s`hi arriba d’un món sense records
plors de vides compartides
sovint són avorrides perquè mai han fet l’amor

focs de llums que ja no brillen
que res ja no il•luminen morint al cantó fosc
flors que sempre estan pansides q
ue ningú les cultiva al cementiri de l’amor

Sol------------------Do---------
si tornes t’espero jo no t’he oblidat
Re-------------------Do--
tot aquest temps esperan-te
Sol-----------------Do----------
l’espera es fa eterna i passen els anys
Re--------------SI
acabaré desesperat

Sol---------Do
oh.....
-----Mim----Re------Do
sonen buides les paraules
si no es diuen amb el cor

brut, les mans tacades d’odi
podrint el cor amb codis que ningú mai ha resolt
rius i el somriure es fa patètic
buscant una hipotètica venjança

si tornes t’espero jo no t’he oblidat
tot aquest temps esperan-te
l’espera es fa eterna i passen els anys
acabaré desesperat
sonen buides les paraules si no es
diuen amb el cor quan es diuen amb el cor

si tornes t’espero, jo no t’he oblidat
tot aquest temps esperan-te
l’espera es fa eterna i passen els anys,
acabaré desesperat
sonen buides les paraules si no amaguen
un tresor sonen buides les paraules si no es
diuen amb el cor si no es diuen amb el cor
quan es diuen amb el cor