Quan era petit li agradaven tant les mates que quan arribava a casa, primer feia els deures de mates, desprès berenava i finalment feia la resta dels deures . Va comentar que per ell era més divertit fer els deures de mates que jugar a la play o donar-li patades a una pilota.Al confesar-ho durant el concert de Granollers, se'n va adonar de que era la única persona amb aquesta afició tant particular i va acabar dient:" Es que jo de petit era un nen raro".
Quan era petit no crec que existís la Play, ja té una edat... :P
ResponEliminaEl tema està en que se sent com un xavalet. Per algu porta "zapatilles" jeje
ResponEliminade petits tots som raros....d'alguna manera o altra!
ResponEliminajo el conec dsd fa un temps i es un bon tio...!!!
i de raro res....al contrari molt enrotllat!
Des de P&T no jutjem al Toni! només reproduim els seus comentaris en els concerts, com a bons reporters intrèpids del panorama musical en català.
ResponElimina