Divendres 26 de septiembre van organitzar un concert a Hostalric dins del Gastroart on van participar en Cris Juanico, Natxo Tarrès i en Joan Masdeu. L’escenari era immillorable: la fortalesa del castell d'Hostalric. Amb aquest escenari res podia sortir malament. Tot i que musicalment potser no va ser la millor nit (exceptuant al mestre Juanico) va ser una nit original, especial i carregada de sorpreses.
El fil conductor de les actuacions va ser el vi i el presentador Pep Nogué que es va quedar tota la nit dalt de l’escenari parlant amb els músics sobre el vi i la verema. En primer lloc va presentar l’actuació d’en Natxo Tarrés. Sol i sense els seus companys de grup, no va dubtar en agafar la guitarra i regalar-nos quatre cançons plenes de calidesa: A l’horitzó, La carta, Un món de flors i violes i Corren.
La segona actuació va ser a càrrec de Joan Masdeu, i amb ell la primera sorpresa de la nit. Mentre en Masdeu intentava fer versions d’algunes cançons de Whiskyns, en Natxo es va quedar a l’escenari menjant raïm i escopint a terra els pinyols. “Marrano”! Un cop amb la panxa ben plena es va mig despullar i va començar a trepitjar raïm!!!
En Masdeu continuava cantant cançons antigues i alguna de nova. Però a la quarta cançó va donar pas a Cris Juanico i a les seves patilles. Des de P&T et convidem a fer-li una visita al barber, que de tant en tant sempre va bé.
En Juanico ens va interpretar cançons amb molt d’amor que va intentar relacionar amb el vi: Te seguiré, Pell de mel i coto, Serà Joliu, Si vens.
I mentre tots desfruitàvem de la veu d’en Cris, en Natxo i en Joan des de l’escenari, no van dubtar en liar-se un cigarro per gaudir de l’actuació que el menorquí ens oferia.
Durant la última actuació, un Masdeu poc convençut, es va descalçar per continuar trepitjant el raïm que li havia deixat mig preparat el seu company manresà. Poc temps va faltar perquè en Juanico es treies els mitjons i l’acompanyés en aquesta terapèutica activitat.
Per acomiadar la nit, i un cop amb els peus ben suaus i amb regust a raïm en Natxo, en Joan i en Cris van tancar l’espectacle amb dues cançons que van realitzar conjuntament: Helplessly Hoping de Crosby, Stills, Nash (and Young) i “País petit” de Lluís Llach.
Estem segurs que el vi que sortirà de tot aquest raïm trepitjat pels artistes es podria vendre a preus ben elevats! Vi amb aromes de músics!!! Mentre els organitzadors del Gastroart es plantegen aquesta opció, nosaltres ens abstenim a provar-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Recorda que no cal registrar-se per deixar el teu comentari, però ens agradaria saber el teu nom i des d'on ens escrius. Moltes gràcies