Després de donar una volta amb les barquetes del llac de Puigcerdà vam agafar les maletes en direcció a Madremanya on tocaven els Menaix a Truà. Mai haviem sentit a parlar d’aquest poble i vam posar el GPS. Després de tornar a passar la maleïda Collada de Tosses els reporters intrèpids estàvem mig marejats i fins els “mateixos” del cotxe i vam decidir fer una Café en un bar de Sant Pau de Seguries, però… en comptes de relaxar-nos vam tenir l’efecte contrari. En el bar estaven celebrant un festa “killa” amb el “chumba-chumba” a tot drap i vam marxar de seguida tot passant per la Vall de Bianya.
Un dels reporters intrèpids del rock català va tenir la idea, per fer temps, ja que el concert de Menaix començava molt tard i encara eren les 19:00, de passar per una casa rural que ell anava quan era més jove i fer una mica de “pa amb tomàquet” de la casa. Com han fet noves carretes per aquella zona de la Garrotxa-pla de l’Estany ens vam perdre. Però, com no hi ha mal que per bé no vingui, vam descobrir un camí espectacular ple de llacunes, embassaments i boscos ple d’encants (pels amants de les rutes 4x4) el camí d’Esponellà.
Al final varem arribar a la casa i vam xafardejar una mica: http://www.masialapalma.com/ l'havien reformat molt des de l’últim cop que l’havia visitat el nostre company. Una masia amagada entre camps de blat de moro, amb un embassament molt a prop, tot ple de gespa, piscina, spa, sauna… Però, el millor de tot l’Andrés, l’amo de la casa. Després d'ensenyar-nos les novetats de la casa, ens va convidar a tots a unes “Coronites”. Gràcies a aquest gest, vam decidir-nos quedar a sopar… ahh que no ho havia dit, també hi ha un restaurant de qualitat on feien un Civet de Senglar, Un Xai a la no sé que.. boníssim! I a més a més, l’Andrés, ens va convidar a un vi Navarra molt bo.
Tot seguit, vam decidir continuar el viatge cap a Madremanya, però com no sabíem on parava vam posar el GPS, però, vam posar sense voler, l’opció peatonal, i ens va portar per un camí de sorra perdut en mig de la muntanya, on vam tenir molts problemes per donar mitja volta. Al final preguntant a una iaia de les contrades vam arribar a Madremanya, justament sonaven els primers acords del concert de Menaix, arribar i moldre. Cal dir, que el poble era maquíssim, ple de carrerons medievals, llàstima que no ens vam poder quedar més estona…
Un dels reporters intrèpids del rock català va tenir la idea, per fer temps, ja que el concert de Menaix començava molt tard i encara eren les 19:00, de passar per una casa rural que ell anava quan era més jove i fer una mica de “pa amb tomàquet” de la casa. Com han fet noves carretes per aquella zona de la Garrotxa-pla de l’Estany ens vam perdre. Però, com no hi ha mal que per bé no vingui, vam descobrir un camí espectacular ple de llacunes, embassaments i boscos ple d’encants (pels amants de les rutes 4x4) el camí d’Esponellà.
Al final varem arribar a la casa i vam xafardejar una mica: http://www.masialapalma.com/ l'havien reformat molt des de l’últim cop que l’havia visitat el nostre company. Una masia amagada entre camps de blat de moro, amb un embassament molt a prop, tot ple de gespa, piscina, spa, sauna… Però, el millor de tot l’Andrés, l’amo de la casa. Després d'ensenyar-nos les novetats de la casa, ens va convidar a tots a unes “Coronites”. Gràcies a aquest gest, vam decidir-nos quedar a sopar… ahh que no ho havia dit, també hi ha un restaurant de qualitat on feien un Civet de Senglar, Un Xai a la no sé que.. boníssim! I a més a més, l’Andrés, ens va convidar a un vi Navarra molt bo.
Tot seguit, vam decidir continuar el viatge cap a Madremanya, però com no sabíem on parava vam posar el GPS, però, vam posar sense voler, l’opció peatonal, i ens va portar per un camí de sorra perdut en mig de la muntanya, on vam tenir molts problemes per donar mitja volta. Al final preguntant a una iaia de les contrades vam arribar a Madremanya, justament sonaven els primers acords del concert de Menaix, arribar i moldre. Cal dir, que el poble era maquíssim, ple de carrerons medievals, llàstima que no ens vam poder quedar més estona…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Recorda que no cal registrar-se per deixar el teu comentari, però ens agradaria saber el teu nom i des d'on ens escrius. Moltes gràcies